La natura és qui marca el ritme del dia a dia a la finca de la família Garet, a Lluçà. En un entorn privilegiat, al Lluçanès, la jornada acostuma a començar a primera hora del matí i s'acaba quan el sol es pon.
Entre prats, camins rurals i boscos, amb el seu ramat de més de 400 ovelles de raça ripollesa, hi trobem a l'Alba Garet, una jove pastora de 24 anys que ha apostat per donar continuïtat al negoci familiar i ajudar el seu pare a la granja: "Veia que potser no hi hauria relleu generacional", explica. Avui, a la finca hi treballen l'Alba, en Pere -el pare- i un treballador, però temps enrere hi havia hagut més masovers ajudant.
El de pastora és un ofici sacrificat i, més enllà de les inclemències del temps i la fatiga de la feina, també implica anar a deshores de tothom. També és una professió tradicionalment masculinitzada, encara que l'Alba apunta que "cada vegada hi ha més dones al món rural, però costa". Segons dades de l'Observatori de la Igualtat de Gènere, només un 20,6% de les persones que treballen en el sector de la ramaderia, l'agricultura i la pesca són dones. Al mateix temps, les persones titulars d'explotacions ramaderes i agrícoles són majoritàriament homes -les dones representen l'11,7% i el 28,7%, respectivament-.
La idea d'ajudar el pare a la finca familiar no sempre li havia rondat pel cap. De fet, la seva trajectòria ha estat "molt convencional", es diu ella mateixa. Va estudiar Antropologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i, un cop acabada la carrera, va adonar-se que "no volia viure a la ciutat, sinó al camp" i tampoc sabia "com aterrar els estudis al territori".
"A casa hi havia molta feina i el pare no ho atrapava tot sol", detalla. Aquest -i l'estima per la terra que se li descobreix a cada gest- van ser els motius que la van portar a posar-se al capdavant del ramat d'ovelles, encara que també hi ha un component de "voluntat política" en aquesta decisió: "Volia quedar-me a casa i treballar a la finca, perquè si el pare ho deixava potser ja no seguia ningú, i ves a saber que hagués passat amb tot això".
- Alba Garet, pastora de Lluçà, treballant de bon matí al corral de les ovelles.
- Oriol Clavera
"Cada vegada hi ha més dones pastores"
L'Alba reconeix que, com a pastora, va "una mica per lliure", però que coneix altres noies del territori que es dediquen a aquest ofici. "Cada vegada hi ha més dones pastores", diu. També posa l'accent en el fet que, a pagès, "la dona sempre hi ha estat", encara que sovint relegada a altres espais dins de les masies: "Feien molta feina d'aquella que no es veu i eren un pal de paller imprescindible. Ara, per sort, encara que falta molta feina per fer, hem fet un pas endavant".
Un dels seus referents és la seva àvia: "No la vaig conèixer, però sempre que en sento a parlar diuen que era una superdona". Al mateix temps, subratlla que, a mesura que ha anat avançant, s'ha anat trobant amb altres figures femenines: "Només fa un parell d'anys que em dedico al ramat, però per sort ja hi havia altres dones que feien aquesta feina i ja les tenia fitxades, no sé si són referents, però com a mínim sabia que hi són".
Amb tot, avui en dia la societat continua tenint una idea força masculinitzada de la vida a pagès. En aquesta línia, l'Alba apunta que, a vegades, sent que té menys credibilitat, "no tant pel fet de ser dona, sinó per ser jove" i posa èmfasi en el fet que, sovint, la referència és el seu pare. Encara més, creu que "és un valor afegit" ser dona, jove "i que vulgui dedicar-me a fer de pastora a la finca familiar".
L'Alba explica diverses situacions on ha viscut micromasclismes en relació amb aquesta mirada masculinitzada del món rural i la vida a pagès. El primer exemple és el d'un sopar de pastors: "Hi vaig anar amb un amic, que també és pastor, i es van pensar que jo era la seva parella"; la segona, una taula rodona on va participar juntament amb una companya i dos companys de sector: "Totes les preguntes relacionades amb la pagesia, el món rural, les qüestions burocràtiques o de fauna salvatge, eren per a ells, mentre que nosaltres havíem de parlar del paper de la dona en aquest sector... Sembla que només puguem parlar d'això i no de la nostra feina", insisteix la pastora.
A tot plegat, l'Alba reivindica el paper de la dona al món rural no només el 8-M, Dia Internacional de les Dones, sinó els 365 dies de l'any: "Aquí hi som cada dia, no només el 8 de març".
- Alba Garet, pastora de Lluçà:
- Oriol Clavera
Una feina que "no encaixa" amb els horaris de la majoria
En aquesta finca de Lluçà la jornada comença de bon matí, encara que l'Alba admet que "depèn del dia ens hi posen més d'hora o més tard, i també finalitzen la jornada en funció d'això". El primer que fa en començar el jornal és anar al corral a veure les ovelles "per si alguna ha parit o està a punt de fer-ho, per si necessiten cures o el que sigui". Al contrari del que pugui semblar, no és tasca fàcil, tenint en compte que hi ha més de 400 animals i només quatre mans, les de l'Alba i un treballador que l'ajuda.
Un cop la feina al corral s'ha enllestit, "engeguem el ramat a pasturar", detalla la pastora. Les ovelles pasturen pels camps de la finca durant tot el dia, fins que es comença a fer fosc, quan tornen cap a casa. Però la feina no acaba aquí: encara falta acabar d'endreçar el corral per posar punt final a la jornada.
- Alba Garet, pastora de Lluçà
- Oriol Clavera
És un ofici estretament lligat a la terra, al clima, als tempos de la natura, que són els que realment marquen el ritme del ramat. Una feina dura en tots els sentits, explica l'Alba, que també apunta que "encaixar" els seus horaris amb els de la resta es fa complicat: "A vegades t'ho agafes amb calma, el sol es pon, tanques el ramat i, quan mires el rellotge, t'adones que fa mitja hora que havies quedat". "És una feina que, al cap i a la fi, no encaixa massa amb els horaris de la majoria", reflexiona.
De fet, fuig de la romantització de la vida a pagès: "És dur viure i treballar aquí, i també requereix molta implicació, per exemple, no pots marxar 15 dies de vacances perquè el ramat ha de menjar cada dia i s'hi ha de ser sempre".
- L'Alba Garet pasturant el ramat d'ovelles.
- Oriol Clavera
Cap a una col·lectivització del camp
L'Alba és crítica amb el model de pagesia actual: "El camp s'ha individualitzat molt els darrers temps, fa falta una remirada perquè la implicació és tal que faria falta col·lectivitzar molt més la feina i la forma de viure". Compromesa amb moviments socials del territori, també està implicada en la creació d'una coordinadora de col·lectius populars que s'intentarà enfocar més en el sector de la pagesia. Veu el futur del sector amb esperança, encara que creu que avui dia "anem pel pedregar".
"La pagesia s'ha especialitzat moltíssim i, ara, l'economia del país pot perillar perquè un porc senglar s'ha menjat un entrepà", i afegeix: "Quin sentit té tot això? Tenim terres i podem cuidar el bestiar, perquè hem de muntar tot aquest sarau per omplir la butxaca d'uns pocs?", diu tot mostrant-se crítica amb el model d'integració vertical que ha transformat el sector durant les darreres dècades.
A les futures generacions que algun dia cuidaran les terres i el bestiar -especialment a les nenes-, l'Alba els diria "que ho provin, que es moguin per conèixer gent que s'hi dediqui, que preguntin i no es quedin amb les ganes", i apunta que hi ha eines útils com l'Escola de Pastors i Pastores de Catalunya o escoles agràries que "fan molta feina" a l'hora d'ensenyar i transmetre coneixements. "Ah, i que no ho romantitzin tampoc, que llavors venen les patacades", conclou amb humor.
